Menjam a partir del que som

     Diuen que som allò que menjam i de vegades diuen també que menjam, ens alimentam, a partir del que som, del que vivim. Sovint, els estereotips forjats al llarg de la història han fet possible que parlar de la ‘dieta mediterrània’, en un sentit tradicional, inclogui també la tomàtiga, la patata o el cacau, que ens arribaren d’Amèrica.

     En l’antiga Roma no usaven salsa de tomàtiga o de soja sinó el cèlebre ‘garum’ (que en gran part s’importava de les illes Balears), i al Cid o al rei En Jaume no li agradava celebrar les seves victòries amb una truita de patates (senzillament perquè no n’hi havia, de patates).

     Cinc segles no està gens malament –és cert que aquests productes ja estan integrats plenament en la nostra alimentació– però als historiadors (som així) ens agrada sempre recordar que aqueixa incorporació de la tomàtiga o de la patata va ser progressiva, popularitzada només fa… tan sols uns 200 o 300 anys (una misèria).

     Com és lògic, la nostra cultura –i no sols la gastronòmica– és una ensalada d’ingredients mengívols gràcies a l’aportació de persones d’origen molt divers que ens enriqueixen diàriament (i aquí el significat de ‘mengívol’ va molt més enllà d’allò que pot aportar una ‘trattoria’ o un restaurant hindú). Quelcom que mai no hauríem d’oblidar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s