Palaus Reials: one ticket, please

     Les meves filles no ho entenen. Recentment, viatjant pels voltants de Madrid, visitàrem dos palaus reials que no són L’Almudaina (ni Marivent): Aranjuez i La Granja de Segòvia. No era dimecres ni dijous horabaixa, llàstima. Tampoc no som família nombrosa, ni tenen elles menys de cinc anyets, ni entren en altres condiciones que exigeix Patrimonio Nacional per tal d’accedir-hi de franc. No ho entenen, i això que els ho vaig intentar explicar como si jo fos ‘de la casta’: el manteniment d’aquest patrimoni històric és car (com hem vist a Berlín, París o Viena), hi hem de contribuir com a bons ciutadans que som (o volem ser), si això fos una república (com Alemanya, França o Àustria) seria per l’estil, etc… Això sí, pel fet d’esser estudiants, elles gaudiren d’una reducció en el preu de l’entrada.

     No obstant això, les preguntes en veu alta d’un jove que també feia coa ressonaren just darrere noltros: “Però no sostenim ja tot això amb els nostres imposts? ¿per què he de pagar igual que aquests russos o aquells xinesos que davallen de l’autocar?”. Vaig sospesar fer una petita reflexió professoral sobre el perill de caure en la demagògia, però llegint el tauló d’anuncis de la taquilla vaig descobrir que fins i tot ‘ells’ (els Mr. Marshall del segle XXI) pagarien menys, amb el descompte de “tarifa d’agència” (“millor no li dic res aquí a l’amic, que ja està prou exaltat” vaig pensar). Ai, el turisme! Un altre tabú.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s