Bon any, amics i seguidors del Crepuscle

La nova temporada d’El Crepuscle Encén Estels ens ha portat als estudis d’Ona Mediterrània un munt de selenites ben interessants aquesta tardor. Com que ens agrada tant aprendre dels nostres convidats, hem recollit els consells d’alguns d’ells a la nostra pregunta final de cada nit: “Una recomanació per a viure millor?”. I amb una música que ens recorda que… qualsevol nit pot sortir el sol.

Per a tots els seguidors del programa i els companys d’Ona Mediterrània i Ràdio Terra: MOLTS D’ANYS …I BONS!   Bon 2016 i bona ràdio!!

Bons consells per als nostres oients en aquest vídeo…

Anuncis

Uns altres 40 anys (d’en Moll i de Mallorca)

   Enguany els Reis (els de veres, els d’Orient) foren a ca nostra més magnànims amb la lectura. Llàstima que el motiu de tanta generositat era una desgràcia: ens deixava can Moll i en aquells prestatges de Llibres Mallorca que tantes vegades hem culejat, ses Majestats trobaren autèntiques joies a uns preus “low cost” que feien una mica de pena. Els Reis (que sembla que no tenen tants d’escrúpols sentimentals) carregaren tot tipus de volums i em consta que els distribuïren per moltes llars illenques, entre grans i menuts; els darrers llibres que s’havien de liquidar acabaren a una nau del polígon.

   He anat llegint els títols que em pertocaren en aquella nit màgica i ara tenc a les mans 15 Empresaris mallorquins (Economia. Societat. Cultura), un recull d’entrevistes de Llorenç Capellà, escriptor i periodista d’Última Hora. Editat a la Biblioteca Raixa el 1975, les converses són un interessant testimoni del que pensava l’empresariat tardofranquista sobre temes que encara ara són vigents: la seva implicació amb el futur de l’illa, la reinversió dels beneficis, el compromís amb la llengua catalana i la cultura, la necessitat o no d’una Facultat de Medicina (quan la UIB era sols un projecte)…

15 Empresaris

   Gabriel Barceló, Jeroni Albertí, Pere Serra i una dotzena de llinatges ben coneguts (com Alzamora, Blanes, Buades, Nigorra, Salas, Llull, Albadalejo) afrontaren les encertades preguntes de Capellà amb un resultat divers: algunes opinions sobre democràcia o el dret de vaga han quedat estantisses o fan empegueir; d’altres demostren la seva capacitat d’adaptació en el darrer any de vida de Franco. No sé si seria possible un llibre així, 40 anys després, amb els Escarrer, Barceló, Hidalgo… d’avui; aquí ho deix. Emperò, diuen, són mals temps per als llibres.

Bartomeu Orell i Villalonga, Doctor en Història i Màster en Comunicació (UIB)

Publicat a Última Hora (26 de maig de 2015).

 

La lluita per la vida

Sona a títol de trilogia de Baroja. O a moviment d’un poema simfònic de Liszt. O a obra de Darwin. Però també és un volum que –amb el subtítol Administració, medicina i reforma sanitària (Mallorca, 1820-1923)– analitza les causes del procés de modernització que acostà les taxes de mortalitat mallorquines (i del conjunt de les illes Balears) a les dels països més avançats.

El resultat de la recerca d’Isabel Moll i Pere Salas (professors de la UIB) i de Joana Mª Pujades i Eva Canaleta (de la UAB), integrades en un projecte finançat pel MEC, fou presentat recentment en una edició d’El Gall amb el suport de la Direcció General d’Universitats del Govern de les illes Balears.

La singularitat dels indicadors illencs ja fou establerta pels propis contemporanis a les acaballes del XIX. La seva posició capdavantera en la caiguda de la mortalitat ha estat explicada per una bona alimentació (millor que a les grans ciutats) i unes xarxes sanitàries que incloïen no sols unes progressives polítiques públiques de salut sinó també la tasca assistencial de les congregacions religioses femenines i del catolicisme social.

la lluita per la vida

Aquest magnífic llibre és imprescindible per a entendre les peculiaritats de la Mallorca de l’època en diversos factors: creixent pes de l’Administració en l’assistència als malalts; l’expansió de la vacuna contra la pigota; la construcció de cementeris; el control de l’aigua i els aliments; els cordons sanitaris contra epidèmies; la disminució de l’infanticidi; la importància de la Inclusa i l’Hospital General; i la professionalització del metge modern.

La conclusió dels autors emfasitza que l’increment de l’esperança de vida entre els nostres besavis i rebesavis va ser fruit d’un procés que, tot i esser lent, propicià un excedent de població que resultà alleugerit per les migracions a França i Sudamèrica de finals del XIX i principis del XX.

Bartomeu Orell i Villalonga, Doctor en Història i Màster en Comunicació (UIB)

Publicat a Última Hora, gener 2015

Comunicació a la societat digital

     Era un divendres. Un 25 de juliol. Feia poques hores que havíem acabat la darrera sessió del curs Creació, comunicació i política’, impartit durant tota la setmana a l’edifici Sa Riera de la UIB. Un curset coordinat per Francesc M. Rotger i Sebastià Serra, amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes. La ràdio començava a donar les primeres reaccions (indignades, aclaparades, sorpreses…) de periodistes, polítics, i tertulians de tota casta que opinaven sobre el comunicat que, poc abans, havia emès Jordi Pujol sobre l’existència a l’estranger d’uns diners familiars, sense regularitzar fiscalment. Sens dubte, era un d’aquells moments en què pren cos la connexió –que sempre hauria d’existir– entre el que es treballa a la universitat i el que es viu al món exterior (si és que ja ens hem resignat a admetre que la universitat i aqueix món pertanyen a realitats diferents).

   Aquell capvespre, escoltant les notícies, recordava com el nom del Molt Honorable havia sortit en més d’una sessió d’aquest interessant seminari de la Universitat d’Estiu de la UIB com, per exemple, a ‘Xarxes i participació ciutadana en la política’ del periodista Julio César Herrero. Varen ser dies ben profitosos en els quals aprenguérem molt: que “el periodisme d’avui és fet per periodistes que no tenen temps d’escriure, per a lectors que no tenen temps per a llegir” (Matías Vallés). Que “és cert que hi ha menys periodistes, però més qualificats; la trista realitat és que sovint no els contracten perquè, precisament, estan massa qualificats” (Miquel Payeras). Que “a la porta del forn no deim: no entrin a comprar, el pa és dolent; però en canvi sí que ho feim comentant un article a la web d’un diari” (Llucia Ramis). O que “caduca abans un llibre al prestatge de la llibreria que un iogurt a la gelera” (Laura Borràs).

  Que com record tots aquells detalls? Un quadern d’apunts estiuencs sempre és útil,… però el twitter del @cedocuib encara més.

Bartomeu Orell i Villalonga, Doctor en Història i Màster en Comunicació (UIB)

Publicat a Última Hora, 11/11/2014

Peronella • crepuscle 1.150 • dimarts 25 de febrer

Arribam avui al programa 1.150 d’El crepuscle · 35 a Ona Mediterrània (98.0 FM · 21:00). Començarem, com cada dimarts, amb ‘Què Vàrem Aprendre la setmana passada?’; continuarem amb ‘Star System’, secció de Margalida Ferrer dedicada al cinema, les notícies científiques de Biel Vich a ‘Eppur si muove’, i l’actualitat educativa de la mà de Maria Antich que ens aportarà, sens dubte, una mica de ‘Vida Intel·ligent’.

Ja sabeu que això de l’amor i el casament no sempre ha anat de la mà al llarg de la història. A la pobre Peronella, la filla del rei d’Aragó Ramir II, la varen comprometre amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, a qui Ramir donava filla i regne. Diuen que el casament es dugué finalment a terme quan el Dret Canònic ja ho permetia: en fer Peronella els 14 anys, és a dir al setembre de l’any … 1150

1.150, qui ho diria?, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui

Antònia Vicens • crepuscle 1.146 • dimecres 18 de febrer 2014

Arribam al programa 1.146 d’El crepuscle · núm. 31 a Ona Mediterrània (98.0 FM · 21:00), que comptarà avui dimecres amb seccions com el ‘Cel Estrellat’, en la qual parlarem de l’agenda cultural dels propers dies; Ramona Pérez xerrarà de llibres a ‘Galàxia Gutenberg’; i finalment l’entrevista de ‘L’Hora dels Selenites’ ens permetrà parlar amb l’escriptora ANTÒNIA VICENS.

Avui parlarem de llibres i de literatura al Crepuscle, i és bo recordar aquí que probablement l’evolució de la cultura europea al llarg del temps hagués estat ben diferenta si no haguessin existit els monestirs medievals que conservaren, copiaren i distribuïren pel continent milers de llibres procedents de l’Antiguitat clàssica. Un exemple n’és la rica biblioteca del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet (Tarragona), engrandida pels ducs de Cardona i els reis catalanoaragonesos (molts d’ells hi són enterrats al seu panteó). Aquest monestir fou fundat dins el marc de l’expansió europea del Císter, que coincideix amb la predicació de la Segona Croada que va fer Bernat de Claraval l’any  …1.146

1.146, qui ho diria?, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui

Ràdio en directe:  http://www.onamediterrania.cat/reproductor/

Caterina Valriu • crepuscle 1.144 • dilluns 17 de febrer 2014

   Arribam al programa 1.144 d’El crepuscle · núm. 29 a Ona Mediterrània (98.0 FM · 21:00) que començarà avui dilluns amb la secció ‘El Raig Verd’, dedicada a Isabel Pizà que ens parlarà de la Fundació Vicenç Ferrer. A la segona meitat del programa l’entrevista de ‘L’Hora dels Selenites’ comptarà amb la presència de la professora i contacontes Caterina Valriu.