La nova temporada d’El Crepuscle Encén Estels ens ha portat als estudis d’Ona Mediterrània un munt de selenites ben interessants aquesta tardor. Com que ens agrada tant aprendre dels nostres convidats, hem recollit els consells d’alguns d’ells a la nostra pregunta final de cada nit: “Una recomanació per a viure millor?”. I amb una música que ens recorda que… qualsevol nit pot sortir el sol.
Per a tots els seguidors del programa i els companys d’Ona Mediterrània i Ràdio Terra: MOLTS D’ANYS …I BONS! Bon 2016 i bona ràdio!!
Sona a títol de trilogia de Baroja. O a moviment d’un poema simfònic de Liszt. O a obra de Darwin. Però també és un volum que –amb el subtítol Administració, medicina i reforma sanitària (Mallorca, 1820-1923)– analitza les causes del procés de modernització que acostà les taxes de mortalitat mallorquines (i del conjunt de les illes Balears) a les dels països més avançats.
El resultat de la recerca d’Isabel Moll i Pere Salas (professors de la UIB) i de Joana Mª Pujades i Eva Canaleta (de la UAB), integrades en un projecte finançat pel MEC, fou presentat recentment en una edició d’El Gall amb el suport de la Direcció General d’Universitats del Govern de les illes Balears.
La singularitat dels indicadors illencs ja fou establerta pels propis contemporanis a les acaballes del XIX. La seva posició capdavantera en la caiguda de la mortalitat ha estat explicada per una bona alimentació (millor que a les grans ciutats) i unes xarxes sanitàries que incloïen no sols unes progressives polítiques públiques de salut sinó també la tasca assistencial de les congregacions religioses femenines i del catolicisme social.
Aquest magnífic llibre és imprescindible per a entendre les peculiaritats de la Mallorca de l’època en diversos factors: creixent pes de l’Administració en l’assistència als malalts; l’expansió de la vacuna contra la pigota; la construcció de cementeris; el control de l’aigua i els aliments; els cordons sanitaris contra epidèmies; la disminució de l’infanticidi; la importància de la Inclusa i l’Hospital General; i la professionalització del metge modern.
La conclusió dels autors emfasitza que l’increment de l’esperança de vida entre els nostres besavis i rebesavis va ser fruit d’un procés que, tot i esser lent, propicià un excedent de població que resultà alleugerit per les migracions a França i Sudamèrica de finals del XIX i principis del XX.
Bartomeu Orell i Villalonga, Doctor en Història i Màster en Comunicació (UIB)
Arribam al programa 1.146 d’El crepuscle · núm. 31 a Ona Mediterrània (98.0 FM · 21:00), que comptarà avui dimecres amb seccions com el ‘Cel Estrellat’, en la qual parlarem de l’agenda cultural dels propers dies; Ramona Pérez xerrarà de llibres a ‘Galàxia Gutenberg’; i finalment l’entrevista de ‘L’Hora dels Selenites’ ens permetrà parlar ambl’escriptora ANTÒNIA VICENS.
Avui parlarem de llibres i de literatura al Crepuscle, i és bo recordar aquí que probablement l’evolució de la cultura europea al llarg del temps hagués estat ben diferenta si no haguessin existit els monestirs medievals que conservaren, copiaren i distribuïren pel continent milers de llibres procedents de l’Antiguitat clàssica. Un exemple n’és la rica biblioteca del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet (Tarragona), engrandida pels ducs de Cardona i els reis catalanoaragonesos (molts d’ells hi són enterrats al seu panteó). Aquest monestir fou fundat dins el marc de l’expansió europea del Císter, que coincideix amb la predicació de la Segona Croada que va fer Bernat de Claraval l’any …1.146
…1.146, qui ho diria?, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui
Arribam al programa 1.144 d’El crepuscle · núm. 29 a Ona Mediterrània (98.0 FM · 21:00) que començarà avui dilluns amb la secció ‘El Raig Verd’, dedicada a Isabel Pizà que ens parlarà de la Fundació Vicenç Ferrer. A la segona meitat del programa l’entrevista de ‘L’Hora dels Selenites’ comptarà amb la presència de la professora i contacontes Caterina Valriu.
Arribam al programa 1.139 d’El crepuscle · núm. 24 a Ona Mediterrània, 21:00 · que començarà avui dilluns amb la secció ‘El Raig Verd’, dedicada al turisme sostenible que proposa el Robinson Club. A la segona meitat del programa l’entrevista de ‘L’Hora dels Selenites’ comptarà amb la presència de l’historiador David Ginard Feron, especialista en història del moviment obrer, resistència, repressió i condicions de vida durant la Guerra Civil i el franquisme. Recentment, ha participat en el volum Represión, resistencias memoria: Las mujeres bajo la dictadura franquista, editat per Mary Nash.
Fa poques setmanes parlàvem de guerra, pau i no-violència, i també dels conceptes pau i justícia. A pesar que totes les èpoques històriques que vàrem estudiar a l’escola eren plenes de conflictes, segurament ens ha quedat el segle XX com el segle de les guerres: la nostra Guerra (In)Civil, la Gran Guerra, la del ’14, i la 2ª Guerra Mundial. És aquest abast mundial el que es consolida a partir de l’atac japonès a Pearl Harbour el 7/Desembre/1941, en dues onades de bombardejos. La segona onada va destruir 18 vaixells, i resultaren morts 2.386 nordamericans, i ferits …1.139
…1.139, qui ho diria?, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui
Arribam al programa 1.136 d’El crepuscle · núm. 21 a Ona Mediterrània, 21:00 · que comptarà avui dimecres amb seccions com ‘Quatre Estacions’, que dedicarem, amb Manolo Gómez, a la defensa del patrimoni històric i artístic; al ‘Cel Estrellat’ parlarem de l’agenda cultural dels propers dies; i l’entrevista de ‘L’Hora dels Selenites’ ens permetrà parlar amb JOAN OLIVER ARAUJO, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de les illes Balears.
En èpoques convulses com aquesta, de retallades econòmiques i de sospitoses ‘reordenacions’ polítiques en l’àmbit autonòmic, és bo recordar que ara fa gairebé 7 anys el nostre Estatut va tenir una notable reforma que, en els temps actuals, sembla… molt, molt, molt llunyana.
El nostre convidat d’avui n’és una especialista, i una mostra és l’article sobre la nova distribució de la potestat executiva entre el Govern de les illes Balears i els Consells Insulars, publicat en el 2009 a l’Anuario de Derecho Parlamentario, en el seu nº 21, article identificat amb l’ISSN (International Standard Serial Number) …1.136-3339
Aquí podem veure Dani Ruiz i Pep Lluís Pol explicant les activitats de XEIX a la Seu de Palma:
Al Filaprim d’ahir parlàvem de com en som de curiosos els éssers humans quan posam el nom a les coses: als ‘danones’, als ‘kleenex’ o als ‘IBMs’. A les Matemàtiques tenim exemples de com un mateix concepte pot ser denominat de diferents maneres. A la Viquipèdia trobam que hi ha un esquema matemàtic utilitzat per la potenciació de binomis conegut com el Triangle de Tartaglia. Però quan clicam a l’enllaç a la Wikipedia castellana es transforma en el Triangle de Pascal, i en picar l’enllaç a la versió persa resulta que a Iran el coneixen com el Triangle de Khayyám. Per què? Perquè va ser precisament el matemàtic i astrònom persa Omar Khayyám qui ja va discutir les propietats d’aquest triangle al segle XII, abans de morir l’any …1.131.
…1.131, qui ho diria?, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui
Arribam al programa 1.129 d’El crepuscle · 15 a Ona Mediterrània, 21:00 · que començarà avui dilluns amb la secció ‘El Raig Verd’, dedicada a conèixer les darreres novetats en torn a les polèmiques prospeccions petrolieres entre Eivissa i València. A la segona meitat del programa l’entrevista de ‘L’Hora dels Selenites’ comptarà, de bell nou, amb la presència de la fotògrafa Lisette Pons, amb qui parlarem de la seva exposició a l’Espai H. C. de Palma fins al 7 de febrer.
Arribam avui al programa 1.126 d’El crepuscle · Ona Mediterrània, 21:00 · Aquest programa comptarà avui dimecres amb seccions com ‘Quatre Estacions’, que dedicarem, amb Lluís Amengual, a l’actualitat mediambiental; al ‘Cel Estrellat’ parlarem de l’agenda cultural dels propers dies; i l’entrevista de ‘L’Hora dels Selenites’ ens permetrà conèixer millor ARMANDO ABRAHAM i ALBERT SERRA, dos joves emprenedors que han apostat per la Sala Dante, dedicada a la música i al teatre.
Dins la música que anomenam convencionalment ‘clàssica’, de vegades passa que alguns grans intèrprets són reconeguts pels seus enregistraments tant o més que pels seus concerts. Una de les pianistes més populars a mitjan segle XX va ser l’anglesa Moura Lympany, gran amiga (…i amant?) del primer ministre (i director d’orquestra!) Edward Heath. Un dels enregistraments més famosos de Lympany és el dels concerts 1 i 3 de Prokofiev (compositor per cert que sonarà demà a la Sala Dante) que EMI va catalogar com el vinil CLP …1.126.
…1.126, qui ho diria?, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui
e s c o l t i v e i g 