La nova temporada d’El Crepuscle Encén Estels ens ha portat als estudis d’Ona Mediterrània un munt de selenites ben interessants aquesta tardor. Com que ens agrada tant aprendre dels nostres convidats, hem recollit els consells d’alguns d’ells a la nostra pregunta final de cada nit: “Una recomanació per a viure millor?”. I amb una música que ens recorda que… qualsevol nit pot sortir el sol.
Per a tots els seguidors del programa i els companys d’Ona Mediterrània i Ràdio Terra: MOLTS D’ANYS …I BONS! Bon 2016 i bona ràdio!!
Arribam al programa 1.144 d’El crepuscle · núm. 29 a Ona Mediterrània (98.0 FM · 21:00) que començarà avui dilluns amb la secció ‘El Raig Verd’, dedicada a Isabel Pizà que ens parlarà de la Fundació Vicenç Ferrer. A la segona meitat del programa l’entrevista de ‘L’Hora dels Selenites’ comptarà amb la presència de la professora i contacontes Caterina Valriu.
Arribam avui al programa 1.126 d’El crepuscle · Ona Mediterrània, 21:00 · Aquest programa comptarà avui dimecres amb seccions com ‘Quatre Estacions’, que dedicarem, amb Lluís Amengual, a l’actualitat mediambiental; al ‘Cel Estrellat’ parlarem de l’agenda cultural dels propers dies; i l’entrevista de ‘L’Hora dels Selenites’ ens permetrà conèixer millor ARMANDO ABRAHAM i ALBERT SERRA, dos joves emprenedors que han apostat per la Sala Dante, dedicada a la música i al teatre.
Dins la música que anomenam convencionalment ‘clàssica’, de vegades passa que alguns grans intèrprets són reconeguts pels seus enregistraments tant o més que pels seus concerts. Una de les pianistes més populars a mitjan segle XX va ser l’anglesa Moura Lympany, gran amiga (…i amant?) del primer ministre (i director d’orquestra!) Edward Heath. Un dels enregistraments més famosos de Lympany és el dels concerts 1 i 3 de Prokofiev (compositor per cert que sonarà demà a la Sala Dante) que EMI va catalogar com el vinil CLP …1.126.
…1.126, qui ho diria?, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui
Sis mesos sense El Crepuscle Encén Estels, però #elCrepuscleNoMoriràMai amb oients com voltros. Navegant, trescant per la xarxa, trobam sons i imatges d’aquell últim programa, amb un munt de gent amant de la ràdio que no cabia a l’estudi.
Una situació poc habitual, que recordam amb aquest vídeo “fet per en Juanlu” (gràcies!!). Gràcies a tothom per seguir-nos i, com acabava cada Crepuscle en Pere Estelrich, el nostre director, “gràcies per ser-hi”
Els mitjans públics tenen la necessitat i el deure de comunicar les notícies relacionades amb les nostres recerques científiques i manifestacions culturals. Serà possible amb les retallades pressupòstaries?
Ho paga
Que tenen en comú Fèlix Grases, Llorenç Valverde, Antònia Morey, Climent Picornell, Gabriel Janer Manila, Pere Salvà, Margalida Capellà, Pere Palou, Sebastià Serra i Juan José Montaño? Són o han estat docents de la nostra Universitat i tots són “selenites”, és a dir, han estat entrevistats per Pere Estelrich i l’equip d’El Crepuscle Encén Estels, programa desaparegut recentment de la graella d’IB3 Ràdio, com Balears fa Ciència, Tassa i Mitja o Latitud 39, entre d’altres.
En aquests espais, grans professionals com Enric Culat, Noemí Garcies o Ferran Pereyra han donat a conèixer als darrers anys els projectes, activitats i curolles dels equips humans que integren la UIB. Sovint ens queixam que a la societat, a la gent del carrer, li arriba una informació parcial o fins i tot errònia de la docència i la recerca universitària.
Per ço, si la supervivència dels mitjans públics té un sentit, aquest és inseparable de la difusió de la ciència i la cultura, i en català. I ho paga. Tant de bo que els seus directius (i els polítics que els nomenen) ho tenguin clar. Tan clar com cada estel del crepuscle.
Bartomeu Orell i Villalonga Doctor en Història i Máster en Comunicació
Començam el programa 1.115. És el darrer. Mir en Pere i record aquell dia que digué allò de “La vida és important. Fer ràdio val la pena”. Me dóna pas. Avui no he fet Filaprim. És millor recordar alguns “Sans i Sons”, les recomanacions per a viure millor dels més de 800 selenites que ens han visitat. És difícil triar però l’elecció està feta; aquí va…
Març 2008 (programa 100), el músic Joan Valent: “fumar… i ser molt generós amb tothom: la generositat lleva poc i dóna moltíssim” amb les Variacions Goldberg
Juny 2009, el matemàtic Llorenç Valverde: “aconseguir no tant fer el que t’agradi, sinó que t’agradi el que fas” amb Take Five de Dave Brubeck
Oct. 2010, l’escriptor José Carlos Llop: “conèixer les tevés limitacions i no deixar que cap rastre de barbarie entri a la teva vida”
Des. 2010, el periodista Joan Barril: “no et donis del tot: guarda’t una mica del teu jardí secret… Ah! I això de l’esport, millor evitar-ho, eh?” amb música de Joan Valent
Oct. 2011, l’escriptor menorquí Pau Faner: “ser tolerant: ningú no té la raó en exclusiva”, amb “Chelsea Hotel” de Leonard Cohen.
Maig 2008, el poeta i periodista Miquel Cardell: “fer una miqueta d’exercici, no anar a dormir sense son… i no vendre l’ànima a ningú” amb la Missa en Si menor de Bach
Maig 2011, l’escriptor Nadal Suau: “recordar que la felicitat està molt bé,… però és millor la dignitat” i un tema dels Beatles
…………………………………………………………………………………………………………..
És difícil escriure després d’una nit així. El Crepuscle encén estels ha arribat al seu final; almenys al seu final a IB3 Ràdio. Aquestes darreres setmanes ens han proporcionat dies especialment emotius. Hem rebut dotzenes de missatges de suport: és el que tenen les xarxes socials. Facebook, Twitter, Whatsapp… I també se n’han fet ressò diversos mitjans de comunicació, com comprovareu clicant aquí…
Molta gent ha vengut; ens hem sentit molt acompanyats per un públic fantàstic i aquí deix unes quantes fotos dels nostres oients, presents als estudis, als passadissos i a les portes d’IB3 Ràdio. Ha estat una nit fantàstica!! Moltes gràcies a tothom!!
Dijous comptàrem amb una animada tertúlia entre el pintor Patxi Echeverria, l’escultor Tomeu Estelrich i el dibuixant Miquel Aguiló, a la qual s’hi afegiren alguns estudiants d’Història de l’Art de 2n de Batxiller del Col·legi Sant Gaietà de Palma, acompanyats per la seva professora Catalina Penyafort.
Fa 100 anys que va nèixer a Milà el pintor, escultor i ceramista Aligi Sassu, molt relacionat amb les illes Balears. Abans de ser guardonat per la república italiana, de contemplar una antològica seva al Palazzo Strozzi de Florència (1999), de veure néixer dues fundacions (a Lugano i a Mallorca), d’enllestir el mural Els mites de la Mediterrània a la seu del Parlament europeu (1993), o de traslladar-se a Pollença (1963, farà prest 50 anys) per instal·lar-se a Cala Sant Vicenç…
Sassu, dic, abans de tot això, participà el 1956, amb una vintena d’artistes, en la realització dels frescos que havien de decorar els murs dels carrers d’Arcummegia, responent a la crida de l’Ens Provincial del Turisme de Varese que decidí transformar-la en “una galeria d’art a l’aire lliure”. Aquesta pintoresca localitat de la Llombardia forma part de la ruta en bicicleta del Monte Nudo, que travessa també l’anomenat Pas Cuvignone, de …1.036 m d’altitud
…1.036, precisament, com Crepuscles comptàvem fins dijous.
El programa 1.028 ens porta a acabar la primera setmana de la nova temporada d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 22:00 · amb les tradicionals seccions de cada divendres: EL SENTIT DE LA VIDA, de la mà de Joan Roca, i EL TELESCOPI, per a veure la televisió amb uns altres ulls. A continuació, arribarà una nova entrevista amb un selenita bon amic del Crepuscle: JOSEP MARIA QUINTANA, escriptor menorquí qui a principi d’any, per Sant Sebastià, va rebre el Premi Ciutat de Palma de novel·la, cedint la seva dotació econòmica a l’Obra Cultural Balear i Acció Cultural de Menorca, perquè continuïn lluitant en defensa de la llengua catalana, pròpia de les illes Balears.
La novel·la guardonada,Ningú no pot enganyar els morts, ens mostra el apassionant món de la pintura i de l’art mitjançant un relat que desplega l’acció al petit poble mariner de Fornells on un jove pescador, Marc Cursach, descobreix la seva vocació per la pintura; a París, on es consolida com a pintor; i a Nova York, on acaba triomfant i recollint les millors crítiques.
Aquí al Crepuscle hem parlat sovint amb el nostre selenita d’avui, més que de pintura, sobretot de literatura i de música, especialment d’òpera. I això és perquè Menorca és terra de gran tradició musical.
Solem dir que la música és un llenguatge universal i li hem de reconèixer el seu mèrit al creador de la notació moderna: el monjo benedictí Guido d’Arezzo. La creació de les notes musicals que coneixem, a partir de les primeres síl·labes dels versos de l’himne Ut queant laxis, cridà l’atenció del papa Joan XIX, qui el convidà a anar a Roma, al final de la seva vida, l’any …1028.
A partir de les 10, recordarem la visita del professor ANDREU PALOU, catedràtic de Bioquímica i de Biologia Molecular de la UIB, guardonat fa uns mesos amb el Premi Nacional d’Alimentació i Salut de la Universitat de Navarra.
Cap a les deu i mitja tornarem a escoltar el cantant d’òpera mallorquí JUAN CARLOS FALCÓN, tenor que està desenvolupant una interessant carrera internacional amb concerts recents a Viena, Alemanya i el Triphony Hall de Tokyo.
I per a finalitzar, en torn a les onze i mitja, recordarem la visita al Crepuscle d’alguns membres deCap·pela, grup de música vocal mallorquí que canta, des de la seva creació als anys ’90, cançons a cappella, és a dir, sense instruments.
A partir de les 10, recordarem la visita de la xef MACARENA DE CASTRO, reconeguda internacionalment amb una Estrella Michelin per saber combinar les tècniques vanguardistes i les tradicionals, així com pel seu especial interès pel producte local.
e s c o l t i v e i g 