La nova temporada d’El Crepuscle Encén Estels ens ha portat als estudis d’Ona Mediterrània un munt de selenites ben interessants aquesta tardor. Com que ens agrada tant aprendre dels nostres convidats, hem recollit els consells d’alguns d’ells a la nostra pregunta final de cada nit: “Una recomanació per a viure millor?”. I amb una música que ens recorda que… qualsevol nit pot sortir el sol.
Per a tots els seguidors del programa i els companys d’Ona Mediterrània i Ràdio Terra: MOLTS D’ANYS …I BONS! Bon 2016 i bona ràdio!!
Enguany els Reis (els de veres, els d’Orient) foren a ca nostra més magnànims amb la lectura. Llàstima que el motiu de tanta generositat era una desgràcia: ens deixava can Moll i en aquells prestatges de Llibres Mallorca que tantes vegades hem culejat, ses Majestats trobaren autèntiques joies a uns preus “low cost” que feien una mica de pena. Els Reis (que sembla que no tenen tants d’escrúpols sentimentals) carregaren tot tipus de volums i em consta que els distribuïren per moltes llars illenques, entre grans i menuts; els darrers llibres que s’havien de liquidar acabaren a una nau del polígon.
He anat llegint els títols que em pertocaren en aquella nit màgica i ara tenc a les mans 15 Empresaris mallorquins (Economia. Societat. Cultura), un recull d’entrevistes de Llorenç Capellà, escriptor i periodista d’Última Hora. Editat a la Biblioteca Raixa el 1975, les converses són un interessant testimoni del que pensava l’empresariat tardofranquista sobre temes que encara ara són vigents: la seva implicació amb el futur de l’illa, la reinversió dels beneficis, el compromís amb la llengua catalana i la cultura, la necessitat o no d’una Facultat de Medicina (quan la UIB era sols un projecte)…
Gabriel Barceló, Jeroni Albertí, Pere Serra i una dotzena de llinatges ben coneguts (com Alzamora, Blanes, Buades, Nigorra, Salas, Llull, Albadalejo) afrontaren les encertades preguntes de Capellà amb un resultat divers: algunes opinions sobre democràcia o el dret de vaga han quedat estantisses o fan empegueir; d’altres demostren la seva capacitat d’adaptació en el darrer any de vida de Franco. No sé si seria possible un llibre així, 40 anys després, amb els Escarrer, Barceló, Hidalgo… d’avui; aquí ho deix. Emperò, diuen, són mals temps per als llibres.
Bartomeu Orell i Villalonga, Doctor en Història i Màster en Comunicació (UIB)
Era un divendres. Un 25 de juliol. Feia poques hores que havíem acabat la darrera sessió del curs ‘Creació, comunicació i política’, impartit durant tota la setmana a l’edifici Sa Riera de la UIB. Un curset coordinat per Francesc M. Rotger i Sebastià Serra, amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes. La ràdio començava a donar les primeres reaccions (indignades, aclaparades, sorpreses…) de periodistes, polítics, i tertulians de tota casta que opinaven sobre el comunicat que, poc abans, havia emès Jordi Pujol sobre l’existència a l’estranger d’uns diners familiars, sense regularitzar fiscalment. Sens dubte, era un d’aquells moments en què pren cos la connexió –que sempre hauria d’existir– entre el que es treballa a la universitat i el que es viu al món exterior (si és que ja ens hem resignat a admetre que la universitat i aqueix món pertanyen a realitats diferents).
Aquell capvespre, escoltant les notícies, recordava com el nom del Molt Honorable havia sortit en més d’una sessió d’aquest interessant seminari de la Universitat d’Estiu de la UIB com, per exemple, a ‘Xarxes i participació ciutadana en la política’ del periodista Julio César Herrero. Varen ser dies ben profitosos en els quals aprenguérem molt: que “el periodisme d’avui és fet per periodistes que no tenen temps d’escriure, per a lectors que no tenen temps per a llegir” (Matías Vallés). Que “és cert que hi ha menys periodistes, però més qualificats; la trista realitat és que sovint no els contracten perquè, precisament, estan massa qualificats” (Miquel Payeras). Que “a la porta del forn no deim: no entrin a comprar, el pa és dolent; però en canvi sí que ho feim comentant un article a la web d’un diari” (Llucia Ramis). O que “caduca abans un llibre al prestatge de la llibreria que un iogurt a la gelera” (Laura Borràs).
Que com record tots aquells detalls? Un quadern d’apunts estiuencs sempre és útil,… però el twitter del @cedocuib encara més.
Bartomeu Orell i Villalonga, Doctor en Història i Màster en Comunicació (UIB)
Diuen que som allò que menjam i de vegades diuen també que menjam, ens alimentam, a partir del que som, del que vivim. Sovint, els estereotips forjats al llarg de la història han fet possible que parlar de la ‘dieta mediterrània’, en un sentit tradicional, inclogui també la tomàtiga, la patata o el cacau, que ens arribaren d’Amèrica.
En l’antiga Roma no usaven salsa de tomàtiga o de soja sinó el cèlebre ‘garum’ (que en gran part s’importava de les illes Balears), i al Cid o al rei En Jaume no li agradava celebrar les seves victòries amb una truita de patates (senzillament perquè no n’hi havia, de patates).
Cinc segles no està gens malament –és cert que aquests productes ja estan integrats plenament en la nostra alimentació– però als historiadors (som així) ens agrada sempre recordar que aqueixa incorporació de la tomàtiga o de la patata va ser progressiva, popularitzada només fa… tan sols uns 200 o 300 anys (una misèria).
Com és lògic, la nostra cultura –i no sols la gastronòmica– és una ensalada d’ingredients mengívols gràcies a l’aportació de persones d’origen molt divers que ens enriqueixen diàriament (i aquí el significat de ‘mengívol’ va molt més enllà d’allò que pot aportar una ‘trattoria’ o un restaurant hindú). Quelcom que mai no hauríem d’oblidar.
Arribam avui al programa 1.150 d’El crepuscle · 35 a Ona Mediterrània (98.0 FM · 21:00). Començarem, com cada dimarts, amb ‘Què Vàrem Aprendre la setmana passada?’; continuarem amb ‘Star System’, secció de Margalida Ferrer dedicada al cinema, les notícies científiques de Biel Vich a ‘Eppur si muove’, i l’actualitat educativa de la mà de Maria Antich que ens aportarà, sens dubte, una mica de ‘Vida Intel·ligent’.
Ja sabeu que això de l’amor i el casament no sempre ha anat de la mà al llarg de la història. A la pobre Peronella, la filla del rei d’Aragó Ramir II, la varen comprometre amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, a qui Ramir donava filla i regne. Diuen que el casament es dugué finalment a terme quan el Dret Canònic ja ho permetia: en fer Peronella els 14 anys, és a dir al setembre de l’any … 1150
…1.150, qui ho diria?, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui
Arribam avui al programa 1.145 d’El crepuscle · 30 a Ona Mediterrània (98.0 FM · 21:00). Començarem, com cada dimarts, amb ‘Què Vàrem Aprendre la setmana passada?’; continuarem amb ‘Star System’, secció de Margalida Ferrer dedicada al cinema, les notícies científiques de Biel Vich a ‘Eppur si muove’, i l’actualitat educativa de la mà de Maria Antich que ens aportarà, sens dubte, una mica de ‘Vida Intel·ligent’.
Ahir a un canal temàtic vaig veure una ràfega de ‘Becket’. Recordau Richard Burton i Peter O’Toole? Recordem la història de Becket: Nadal de 1170. Davant de la seva cort a França, Enric II d’Anglaterra critica obertament Thomas Becket, l’antic canceller que se li enfronta d’ençà que ha estat nomenat arquebisbe. Quatre cavallers passen el Canal de la Mànega i decideixen capturar o matar Beckett. El 29 de desembre entren al cor de la catedral de Canterbury i Sir Reginald Fitzurse li pega el primer cop al cap, seguit pels altres cavallers. El Papa els excomunica i els ordena fer un pelegrinatge penitencial a Terra Santa. Cap d’ells no tornarà. Fitzurse havia nascut l’any… 1145
…1.145, qui ho diria?, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui
Arribam al programa 1.144 d’El crepuscle · núm. 29 a Ona Mediterrània (98.0 FM · 21:00) que començarà avui dilluns amb la secció ‘El Raig Verd’, dedicada a Isabel Pizà que ens parlarà de la Fundació Vicenç Ferrer. A la segona meitat del programa l’entrevista de ‘L’Hora dels Selenites’ comptarà amb la presència de la professora i contacontes Caterina Valriu.
Arribam avui al programa 1.143 d’El crepuscle · núm. 28 a Ona Mediterrània (98.0 FM · 21:00). Aquest Crepuscle comptarà, com cada divendres, amb “El Telescopi”, secció on veurem “Això és mel!” (IB3TV) ‘amb uns altres ulls’; Joan Roca ens ajudarà a trobar “El Sentit de la Vida”; i en tercer lloc Maria Antich i Biel Vich ens duran a la secció “Cometes” un tema actual a partir d’una efemèrides.
A més, com cada divendres, comptarem amb “Les Dues versions”, un espai que ens porta dues formes distintes d’interpretar un mateix tema musical, en aquest cas “Hope there’s someone”, d’Antony and the Johnsons, i la versió que en féu Clare Maguire.
El tema que escoltarem avui fa part de l’àlbum “I am a bird now” pel qual Antony and the Johnsons varen ser guardonats amb el Mercury Music Prize, tot i que algunes veus criticaren que no se’ls podia considerar britànics ja que la major part de la seva carrera havia transcorregut a Nova York.
El seu líder Antony Hegarty va néixer a Chichester (Regne Unit) però, abans d’establir-se als Estats Units, s’instal·là a Amsterdam el 1977, precisament quan Wim Kok dirigí la fusió entre el sindicats catòlic i socialdemòcrata. Per cert, Kok va ser primer ministre, i liderà el Partit Laborista fins 2001, any en què va ser reconegut com Cavaller de la Gran Creu d’Isabel la Catòlica, segons el Reial Decret …1.143 del 2001
…1.143, qui ho diria?, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui
Arribam avui al programa 1.140 d’El crepuscle · 25 a Ona Mediterrània (98.0 FM · 21:00). Començarem, com cada dimarts, amb ‘Què Vàrem Aprendre la setmana passada?’; continuarem amb ‘Star System’, secció dedicada al cinema que avui rebrà la visita de Joan Carles Palos (amb qui parlarem dels 25 anys de l’Associació d’Amics de les Bandes Sonores), les notícies científiques de Biel Vich a ‘Eppur si muove’, i l’actualitat educativa de la mà de Maria Antich que ens aportarà, sens dubte, una mica de ‘Vida Intel·ligent’.
1972 ha estat, probablement, l’any més llarg dels que hem viscut (els qui ja hi érem). Va ser un any de traspàs, amb 366 dies, però, a més la Conferència del Temps Universal Coordinat li atorgà dos segons més per a corregir l’itinerari de l’òrbita de la Terra.
Arribam al programa 1.139 d’El crepuscle · núm. 24 a Ona Mediterrània, 21:00 · que començarà avui dilluns amb la secció ‘El Raig Verd’, dedicada al turisme sostenible que proposa el Robinson Club. A la segona meitat del programa l’entrevista de ‘L’Hora dels Selenites’ comptarà amb la presència de l’historiador David Ginard Feron, especialista en història del moviment obrer, resistència, repressió i condicions de vida durant la Guerra Civil i el franquisme. Recentment, ha participat en el volum Represión, resistencias memoria: Las mujeres bajo la dictadura franquista, editat per Mary Nash.
Fa poques setmanes parlàvem de guerra, pau i no-violència, i també dels conceptes pau i justícia. A pesar que totes les èpoques històriques que vàrem estudiar a l’escola eren plenes de conflictes, segurament ens ha quedat el segle XX com el segle de les guerres: la nostra Guerra (In)Civil, la Gran Guerra, la del ’14, i la 2ª Guerra Mundial. És aquest abast mundial el que es consolida a partir de l’atac japonès a Pearl Harbour el 7/Desembre/1941, en dues onades de bombardejos. La segona onada va destruir 18 vaixells, i resultaren morts 2.386 nordamericans, i ferits …1.139
…1.139, qui ho diria?, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui
e s c o l t i v e i g 