El programa 899 ens porta a acabar la setmanad’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 22:00 · amb els espais dedicats a esbrinar EL SENTIT DE LA VIDA, de la mà de Joan Roca, i a veure la televisió amb uns altres ulls, amb l’ajuda d’EL TELESCOPI. A continuació, rebrem la visita del company JOAN CABOT.
Joan -un dels impulsors també del segell Bubota Discos– ensha ensenyat, des del seu programa Cara B (IB3 Ràdio, els caps de setmana), que no tot el pop és dolcet, que seguir el que fan els “indies” (si encara queden independents al món de la música) és ben recomanable, i que no tot és rock en aquesta vida.
…I és que músiques n’hi ha de molts de tipus, com bé sap el panell de crítics de la World Music Charts Europe, que ha elaborat una llista amb els millors discos de l’any 2011 relacionats amb un concepte tan mal de definir com és ‘música ètnica’. Hi ha músics del Mali com Fatoumata Diawara, de Finlàndia com el Kronos Quartet, del Brasil com Lucas Santtana, o de Galícia com Mercedes Peón. El total de discos que han entrat enguany en aquesta llista és de …899 discos
…899,precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Enmig de la setmana arriba el dimecres amb el programa 794 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · Anit, començarem el Crepuscle amb Manolo Gómez i el Patrimoni Històric; després, continuarem amb els llibres recomanats a la GALÀXIA GUTENBERG. A la segona meitat del programa, parlarem amb dos dels nostres selenites, TOLO ALBA i TONI FELANI, sobre què representa l’estiu per a ells i quines diferències veuen entre els estius d’ara i els que varen viure tocant als grups musicals dels anys ’60 i ‘70.
Diuen que els ’60 (i en part també els ’70) foren, per diferents motius, “la dècada prodigiosa”. A les nostres illes nasqueren i cresqueren com a bolets centenars de grups musicals que animaren revetles i festes d’hotels. Els Javaloyas, els 5 del Este, els Beta, Llorenç Santamaria,… i molts d’altres grups compartiren estius, escenaris i sales de festa de les Balears amb estrelles internacionals de la cançó des de Julio Iglesias a Shirley Bassey passant per Charles Aznavour. En aquella època ‘prodigiosa’ triomfaren també Los Cinco Latinos, una agrupació músico-vocal encapçalada per Estela Raval que tengué com a principal èxit la “Balada de la trompeta”, un tema sobre el que dialoguen els moltíssims seguidors d’aquesta època musical al fòrum de cancionesdelayer.com en la seva pàgina …794
…794, precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Arribam en dimarts al programa 738 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · que compta amb les seccions habituals de cada dimarts: STAR SYSTEM (amb les recomanacions, o no, de na Margalida Ferrer), EPPUR SI MUOVE (les notícies científiques de l’arxipèlag i del planeta, recopilades pel Dr. Vich), i VIDA INTEL·LIGENT (la secció educativa de na Maria Antich). A més, hi haurà DUES VERSIONS d’un mateix tema musical: el “Stairway to heaven” de Led Zeppelin.
Diuen que el nom de la banda sorgí arran d’un acudit de Keith Moon, bateria de The Who, quan va dir que el nou grup fracassaria i cauria “com un Zeppelin de plom”. L’idea inicial “Lead Zeppelin” canvià per “Led” per evitar problemes de pronunciació a Nordamèrica amb la paraula ‘plom’.
Precisament Zeppelin és també el nom d’una productora espanyola creada el 1992. Una de les primeres sèries que Zeppelin TV va coproduir per a Telecinco (amb Diagonal TV) va ser El Súper, un colebrot que es perllongà entre 1996 i 1999. Entre el seus guionistes hi havia Rodolf Sirera i Boris Izaguirre, i s’emeteren, durant quatre temporades, un total de …738 capítols
…738, qui ho diria?, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui
Hi ha èpoques a la vida en què et fan els comptes. De fet, te fan els comptes (gairebé) sempre. Bé, també hi ha gent que t’aconsella, i que t’aconsella escoltar (determinada) música. Al principi, és ton pare qui s’empenya en que coneguis Los Panchos. Amb el temps ho agraeixes, perquè els boleros conten històries que ningú no ha contat ni contarà igual.
Més tard, són els amics els qui s’esforcen perquè coneguis les cançons de gent ‘modelna’ com na Rossy de Palma i Peor Impossible. Ai, els 80, quins records tan… tremendos !
I arriba un punt que és la teva filla, i s’amiga pesada, les que et presenten ODETTE.
Odette és una jove banda mallorquina. Toni Morales, Juanca Cardell, Neus Margarit i Lluís Cabot enregistraren l’any passat el seu primer EP “Phobos & Deimos”
ODETTE ha publicat recentment “SAFE & SOUND”, el seu primer treball de llarga durada (11 temes), amb producció de Toni Noguera. I el presenten dissabte 23 d’abril a la Sala Assaig 180 Club. Serà cosa d’anar-hi…
Continuant la redifusió d’una selecció d’entrevistes dels selenites que han vengut a El crepuscle encén estels durant la darrera temporada, L’Hora del Crepuscle· IB3 Ràdio, 21:00 · recupera les converses de Pere Estelrich amb dos convidats que ens visitaren els passats mesos:
MARC CERDÓ ENSENYAT és escriptor i professor; vé a parlar, entre d’altres coses, de la publicació de la seva primera novel·la, Males companyies, al Club Editor, una editorial que feia vint anys que no donava a conèixer autors d’aquí a la col·lecció El Club dels Novel·listes. A la secció Sans i Sons, per a viure una vida més sana Cerdó ens recomana “practicar esport cada dia”.
SALVADOR FONT és bateria de jazz que, en els anys ’70, formà part de bandes de rock progressiu com Màquina! i Música Urbana. A la secció Sans i Sons, per a gaudir d’una vida millor, espiritualment i materialment, ens aconsella “deixar de fumar i… tocar la trompeta”, i també escoltar Lluvia de Abril.
Acaba la setmana d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · amb el programa 552, en el qual Pere Estelrich entrevistarà LLORENÇ SANTAMARIA, músic i contertuli. Aquí el veim a una divertida conversa sobre internet, amb Benjamí Villoslada, al programa Insòmnic 500 de la companya Mònica Borràs (IB3 Ràdio)
En Llorenç prengué el seu nom artístic de Santa Maria del Camí, on va néixer, una vila mallorquina que té un dels municipis illencs que fa partió amb més pobles veïnats: limita a llevant amb Consell, a xaloc amb Santa Eugènia, a migjorn amb Ciutat, a Llebeig amb Marratxí, a ponent amb Bunyola, i a gregal amb Alaró. Un municipi que té 5 mil …552 habitants
…552,ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Dies passats parlàrem de la REVETLA, aquella actuació musical que se sol celebrar a l’aire lliure, a les places del nostres pobles i ciutats en el marc de les festes patronals d’estiu. I en aquestes revetles, sota l’envelat (no *toldo) s’escolta i es balla tota casta de música:
El POP és un mol·lusc cefalòpode, però també és l’abreviatura anglo-americana de ‘música popular’, en oposició a la ‘música clàssica’ o ‘culta’. ‘Popular’ en anglès és un gal·licisme que prové del s. XV, però la música pop va néixer a principis dels ’60 (del s. XX) i recull influències del jazz, del rock, del folk i del blues. Hi ha molts de pops diferents: el que ven més és el pop comercial (o ‘mainstream’, el corrent principal) llançat des dels EUA cap al món (Michael Jackson, Madonna, Britney Spears, o els Milli Vanilli –vengueren 14 milions d’àlbums, però no eren nordamericans, sinó alemanys, …i no eren cantants, sinó models). El britpop va conèixer una explossió als anys ’80 i ’90 (U2, Police) que continua en l’actualitat (Coldplay). El pop hispà deu ser el de Mecano, La Oreja de Van Gogh, Paulina Rubio, Shakira o Juanes. Per cert, el pop català, el d’Els Pets, Sopa de Cabra, Sau, Lax’n’busto, o Ja t’ho diré és pop o és rock català?
El ROCK és un estil musical que evolucionà a partir del blues. El BLUES és un vocable que té l’origen en els ‘blues devils’, els dimonis blaus que apareixien als rituals que practicaven al segle XIX els esclaus afroamericans. És una música, plena de sentiment i malenconia, que va donar lloc a una de les traduccions més curioses que s’han fet a la història de la TV. “Hill Street Blues” va ser una sèrie de policies dels anys ’80 ambientada a Hill Street –un districte de Los Ángeles– i ‘blues’ era un joc de paraules: feia referència als agents de policia (que anaven de blau) i a l’estil musical. Solució aquí per a resoldre el doble sentit: “Canción Triste de Hill Street”.
El RHYTHM AND BLUES, molt influït pel jazz, el gospel i el boogie-woogie, va ser la denominació que substituí a les llistes d’èxits la categoria ‘race records’ (= enregistraments racials), i és considerat un antecedent del rocakabilly. GOSPEL és un mot que vé de l’anglès ‘gospel’, és a dir evangeli, i se sol identificar amb els espirituals negres, amb unes gotes de soul; SOUL significa, en anglès, ànima.
El JAZZ és un gènere musical nascut a New Orleans cap al 1900, on es barreja una rítmica pròpia dels negres dels Estats Units, relacionat amb el RAGTIME. Aquest terme prové de l’anglès ‘time’, temps, i ‘rag’, esquinçat, destrossat i descriu una música molt elaborada, obra d’afroamericans cultivats. En canvi, el JAZZ es caracteritza sobretot per la improvisació i té el seu origen, diuen, en un verb crioll de Nova Orleans que significa excitar i, amb el temps, identificava els savis, els músics que més en sabien improvisant en una JAM SESSION: ‘to jam’ vol dir inicialment destorbar, rebentar…
Hi ha nombrosos tipus de jazz, fins i tot hi ha el jazz-rock. Tornant al ROCK, el terme ROCK AND ROLL diuen que fa referència als moviments ‘rock’ (endavant i darrere) i ‘roll’ (d’un costat a l’altre), termes emprats pels mariners durant segles per a definir els moviments d’una embarcació. El ROCKABILLY va ser una de les seves primeres variants: una mescla de ‘rock’ i de ‘hillbilly’, que emparenta el rock amb una varietat de COUNTRY (= música campera). Moltes músiques veim que procedeixen d’una autèntica fusió. La catalana Companyia Elèctrica Dharma ha estat un bon exemple d’aquesta barreja d’estils, del jazz-rock al folk-rock. FOLK és un terme anglès que significa poble; per tant la música folk és la música popular, però alerta, popular no en un sentit modern (com la POP) sinó en el sentit d’una música tradicional, o folklòrica..
Diccionari de l’estiu” és una secció de Tassa i Mitja, dimarts entre les 5 i les 6
Ah! I una curiositat: REGGAE és una derivació de ‘ragga’,
una abreviació de ‘raggamuffin’, que en anglès significa “vestit amb pedaços i pelleringues” com vestien els rastas de Jamaica, que fan aquest tipus de música.
Avui és divendres i, amb ell, arriba el programa 333 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 20:00 ·. Coneixeu un cantant de rock que nom Fors Ferro? José Fors Ferro és un cantant i pintor nascut a L’Havana i nacionalitzat mexicà, representant del que s’anomena hard rock hispano. Últimament ha presentat a Guadalajara una òpera rock, Dr. Frankestein, i en els darrers vint anys ha liderat bandes com Duda mata, Cuca (QK), Acoplados i Forseps. D’aquest darrer projecte més experimental llegim, al disc El Despertar del Animal, lletres com: “Somos mutantes / especie maligna de todos los seres / … dioses terrestres, bestias divinas / ¿tú que opinas de esta situación?” I aquí comença la tornada “333 somos medio bestias / 333 medio bestias nada más” perquè 333 és, precisament, la meitat de 666 (“la marca de La Bèstia”) i la cançó es diu… 333
…333,precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
e s c o l t i v e i g 