Si, com diu Pessoa, només les criatures que mai no escrigueren cartes d’amor són realment ridícules, estam salvats. Que tiri la primera pedra qui no hagi escrit un SMS, un correu, una carta (un poema, els més agosarats) que s’estimaria més no tornar a llegir i, molt menys, publicat en rústica o cartoné. Fa un cert pudor llegir les cartes creuades entre Elizabeth Taylor i Richard Burton, però ens conhorta saber que “el romanç del segle” ens ha deixat perles com “estim cada gram que peses”, “ens faltà vida per a vivir-la plegats” o el dramàtic “si em deixes, hauré de matar-me” (tot i que, al final, sigui un vessament cerebral el que impedís una tercera oportunitat i na Liz conservi inèdita la seva darrera carta). Passió salvatge.
No obstant això, la parella cinematogràfica del segle va ser una altra. No sé si se n’han publicat les cartes (ni tan sols sé si les escrigueren), però m’agradaria llegir les seves perles deliciosament ridícules. No veureu fotos de la parella, excepte les de les nou pel·lícules que rodaren junts perquè, en els seus 25 anys de relació, mai no compartiren casa, ni habitació d’hotel quan viatjaven. Spencer Tracy, vell catòlic irlandès, mai no acceptà divorciar-se de la seva esposa, però Katharine Hepburn va romandre-hi devora quan l’enfisema era ja implacable, poc després de Endevina qui vé a sopar anit. Això és passió.
e s c o l t i v e i g 