Ha arribat l’estiu i la directora d’aquesta orquestra que s’ha muntat en torn a l’ORQUES… TASSA I MITJA · IB3 Ràdio, (de 4 a 7 del capvespre) na NOEMÍ GARCIES, m’ha convidat a col·laborar en aquesta meravellosa ”gàbia de bojos“, on na Margalida Mateu i en Carles Sànchez comparteixen micro amb la majoria dels col·laboradors que el programa ha tengut durant tota la temporada: Tomeu Quetgles, Toni Alcalà, Benjamí Villoslada, Àngel Aguiló, Francesc Vallcaneres, Marcos Jàvega, Rafel Puigserver,… i un llarg etcètera. El meu granet d’arena, cada dimarts devers les 5:10, és respondre al repte que ens hem marcat: elaborar un autèntic DICCIONARI DE L’ESTIU
Principis de juliol és temps de rebaixes. La REBAIXA és l’acció i efecte de disminuir el preu d’una cosa. Més específic és el SALDO (documentat ja el 1803), que vé de l’italià ‘saldo’, terme comercial derivat de ‘saldare’, és a dir, liquidar. Per ço el saldo és “allò que resta d’una mercaderia i es ven amb rebaixa per exhaurir-la”.
En temps de rebaixes, per ventura trobareu una GANGA, “cosa que s’aconsegueix a un preu molt inferior al normal”. El seu origen és confús. Per una banda, la GANGA també és un “conjunt de minerals o pedra sense interès pràctic que acompanya un mineral metal·lífer” (del fr. ‘gangue’). Però podria tenir, diuen, un origen onomatopeic, imitatiu del crit de l’ocell GANGA, de l’ordre dels columbiformes; per ser un ocell de mal plomar, el mot pren el sentit de “cosa sense profit” i després, irònicament, “cosa adquirida a bon preu”.
Sens dubte, l’etimologia més difícil d’esbrinar ha estat la del ‘CHOLLO’ (en català: ‘una ganga’, ‘una mina’). Conten que a la cort de Carles III hi arribà un napolità que nomia Cioglio; aquest Cioglio (que sonaria com txollo) va tenir l’ocurrença de posar cadires en el recorregut de les processons i desfilades, que començaven a ser freqüents a Madrid, llogant-les per un bon preu, i es convertí en l’home més ric de la ciutat. I si non é vero… No sé com li diríem ara a tenir un chollo d’aquests (“un billgates”, “un sgae” ?), però hi ha algunes prebendes que semblen “per llogar-hi cadiretes”, com les d’en Cioglio aquell.
I on compram? La TENDA (del llatí ‘tendita’, que vé de ‘tendere’, d’estendre la tenda, com és ara la tenda de campanya) és un establiment on es ven a la menuda. És a dir una BOTIGA, que vé del grec ‘apotheka’, i significava antigament “apotecaria” (com la ‘botica’ castellana). Després passà a ser sinònim de magatzem i, segurament per això, a Ciutat jo he sentit especificar allò d’”una botiga de vendre” (senyal que n’hi havia d’altres que no ho eren, de vendre). Paraules majors són per a una BOUTIQUE (del mateix origen, passat pel francès): “Botiga especialitzada en la venda d’articles de moda, especialment de roba exclusiva” i també per a un OUTLET: en anglès, és un mercat, un punt de venda, i “RETAIL OUTLET” vol dir que és un magatzem que ven al detall, una expressió que vé del francès (amb el sentit de vendre en petites quantitats, a la menuda).
Si anau de rebaixes aquests dies supòs que hi trobareu poca cosa d’abric. La JAQUETA, el JAC i el GEC vénen del francès “Jacques” (= Jaume) nom amplicat genèricament als pagesos d’aquell país i a la seva vestimenta; aquí com s’hauria de dir aquest pagès-tipus? Un tomeu, un miquel? El *traje és, en realitat, un TERN, un conjunt de tres peces: americana, pantalons i guardapits. El GUARDAPITS us serà útil si voleu anar mudats, ja que és una “peça de vestir, sense mànigues, que tapa pit i esquena davall la jaqueta”; no, no és allò que pensava una amiga meva, castellana, que creia que era com un ‘guardapitos’, una espècie de calçons blancs. A altres indrets de parla catalana el denominen ARMILLA, que vé del castellà “armilla”. Una jaqueteta especial és la REBECA, que pren el nom d’un film de Hitchcock (1940), on la protagonista duia aquesta peça de punt fins a la cintura, sense coll, i cordada per davant de dalt a baix.
A les rebaixes encara no hi trobareu cap JERSEI (el nom vé de l’illa britànica de Jersei, gran productora de llana i, crec, molt estimada per alguns financers i homes de negocis de les nostres illes); és “una peça exterior curta fins a la cintura, de gènere de punt i més lleugera que el suèter”. El SUÈTER és un jersei gruixat de llana, i vé de l’anglès ‘sweater’, de ‘to sweat’ que vol dir literalment “que sua”; per tant, el suèter seria un antecedent de la “suadora” (una ‘sudadera’). Hi ha gent que, més que de suadora, és de XANDALL, un conjunt esportiu de jersei i pantalons llargs, amples i còmodes, ajustats de punys i turmells; vé del francès ‘chandail’, una reducció de ‘marchandail’, literalment un “marxando d’all i llegums”, perquè els traginers duien sovint aquesta peça, i no per a fer esport, sinó per còmoda, per a anar a plaça, com els qui van a l’hipermercat els dissabtes, d’aquella manera ‘arreglà pero informal’.
En qualsevol cas, si anau de rebaixes, no us descuideu el TIQUET (paraula aguda, de l’anglès ‘ticket’, i aquest del francès ‘etiquette’), un resguard amb el preu que heu pagat. El tiquet deu estar relacionat amb un verb que no figura als diccionaris, però que és molt expressiu: TICAR.
