Avui arribam al programa 464 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · i com cada dimarts parlarem cinc cèntims d’educació, de ciència i televisió. Us agraden les novel·les d’intriga? Jo us don els ingredients de Calix, de Sergio Lechuga, i ja me direu coses… Una trepidant novel·la que narra la història definitiva del Sant Grial. Mentre Adolf Hitler s’entrevistava amb Franco a Hendaia, Himmler cercava el calze a Montserrat. Perquè els nazis cercaven el Grial? Què en sabia la Falange? És ver que hi havia un Departament de Grans Relíquies en el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)? Per què no anaren a València on, diuen, es troba el veritable calze? Qui els ho va impedir? Si us pica la curiositat només cal cercar a les vostres llibreries de confiança, les d’entrar-i-passejar, o les de trescar per internet i hi trobareu Calix, una publicació de l’editorial Planeta, d’enguany, i que té …464 pàgines
464,mira per on, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Comença la setmana d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · amb el programa 463, en el qual parlarem de la passada NIT DE SANTA LLÚCIA en la qual es concediren els Premis d’Òmnium Cultural dins la Festa de les Lletres Catalanes 2009, que tan d’aprop ens han tocat enguany. La Nit de Santa Llúcia es remunta a l’any 1951, quan Josep Maria Cruzet, responsable de l’Editorial Selecta i fundador de la llibreria Catalònia, amb la col·laboració dels editors Aymà, van posar en marxa un certamen literari. La primera novel·la guardonada amb el Premi Joanot Martorell (l’actual Premi Sant Jordi) va ser El carrer estret de Josep Pla, qui mantengué una interessant correspondència amb Josep Maria Cruzet –l’impulsor de la Nit de Santa Llúcia- publicada per Destino (2003). Ells dos eren, segons Cruzet, “la Copa Davis de les edicions catalanes” i intercanviaren, no ho diríeu mai, …463 cartes
…463,ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Era un secret. No sé si us ha passat mai: rebeu una notícia molt, molt important però no la podeu dir. No la pots comunicar, no li pots fer avinent a ningú ni, prop fer-hi, escriure-la al blog (uff, això serà el més difícil). Quan en Pere Estelrich em confessà que li havien concedit el Premi d’Òmnium Cultural al Millor espai de Ràdio en llengua catalana del 2009, pel nostre programa El crepuscle encén estels (IB3 Ràdio, de 9 a 10 cada vespre, de dilluns a divendres) vaig quedar sorprès, agradablement aborronat, i corprès. Feliç per anar amb ell a Barcelona a viure en directe la 59ena Nit de Santa Llúcia, i impressionat per les figures de l’àmbit audiovisual català premiades en els darrers 30 anys: Joaquim M. Puyal, Antoni Bassas, Miquel Calzada, Josep Cuní, Vicenç Villatoro, El Terrat, Toni Soler, Mònica Terribas, Salvador Alsius, Xavier Bru de Sala, Emili Manzano, Jordi Tardà… Impressionant.
Per als qui estàvem allà acompanyant en Pere, en Víctor Àlvarez (director d’IB3 Ràdio), na Magdalena, na Llúcia,… va ser emocionant escoltar les seves sentides paraules d’agraiment (als directius d’IB3 que confiaren i confien en nosaltres, a l’equip, i als oients), interrompudes i culminades per les ovacions de l’auditori del Centre Cultural de Terrassa. Un premi prestigiat, no només per als guardonats sinó també per la categoria del jurat, amb professionals del món de la comunicació com Sílvia Cóppulo, Carles Cuní, Òscar Montferrer, Núria Feliu, professors com Joan Corbella, Maria Coromines, Jaume Comelles, i directius d’Òmnium com Anna M. Aguiló i el seu president Jordi Porta.
Per un moment, em passaren pel cap (ara ve el trosset sentimental) els meus primers contactes amb el món del periodisme:
· quan als 6 anys, llegia les esqueles dels morts del Baleares a la meva padrina (això es diu seguir el pols de l’actualitat), i escarnia davant un mirall en Jesús Hermida narrant l’arribada de l’home a la Lluna (què voleu? Era un fill dels ’70)
· quan als 9, mon pare em va construir un marcador simultani a ca nostra perquè pogués anar canviant en directe els resultats de la travessa a mesura que els cantava el Carrusel.
· quan als 12, ma mare em retirava els diaris vells que deixava per no trepitjar el trispol recent fregat i que jo, caparrut, tornava a llegir d’enterra.
· quan als 15, anàrem amb un company de l’escola (en Tino Martínez) a entrevistar, amb un cassette, Ramon Aguiló, el primer alcalde de Palma elegit democràticament després de la dictadura.
Amb el temps arribà la Universitat, vaig col·laborar en algunes publicacions escrites (sovint de la mà de l’amic Biel Massot), i després de fer escola uns 15 anys amb en Pere Estelrich, un bon dia (ara en fa 5) em proposà participar –“com a sotsdirector”– en un projecte de programa per als dissabtes dematí a IB3 Ràdio: No quedis a ca teva. Vaig fruir moltíssim de l’experiència, m’entrà el cuquet del periodisme (he fet un Màster en Comunicació) i, sobretot, vaig conèixer un munt de gent extraòrdinaria que, temps després (degué ser al 2007 o al 2008?), ens integràrem en el programa que en Pere feia diàriament: El Crepuscle Encén Estels, que prèn el seu títol d’un poema de Miquel Bauçà.
entrevistant Sebastià Serra
He après molt de tots ells: de n’Estelrich, de na Maria Moreno –la productora–, dels tècnics, d’en Joan Trias, dels selenites que ens han visitat (Flotats, Porcel, Sebastià Serrano, Anthony Bonner, Jordi Pigem, Llorenç Valverde, Carles Manera, Sebastià Serra, Bel Moll, Carme Morell, Pep Merino, Pere Salas …i tants d’altres!), i de tots els companys crepusculars: el doctor Vich, en Manolo Gómez, na Margalida Ferrer, na Maria Antich, n’Aina Ripoll, en Joan Roca, en Lluís Amengual, en Toni Pascual, en Manolo Vidal, en Tomeu Oliver, en Sebastià, na Montse, en Jaume, …i tants de col·laboradors més que ens acompanyen setmanalment en una gran família.
Diu el nostre director que aquest és “un programa coral”: segurament és un dels secrets dels encerts (i de les errades) que se succeeixen cada vespre a l’estudi 1 d’IB3 Ràdio. Ens diuen que el programa “té ritme” en les seves seccions, però res seria igual sense les entrevistes en profunditat d’en Pere Estelrich, a qui sempre agrairé mil pics l’oportunitat que em facilità ara fa cinc anys. Unes converses amb els selenites que tenen un estil periodístic molt personal i efectiu, que ara es veu recompensat amb un premi molt prestigiós, el qual s’afegeix al que fa uns mesos ens concedí el Consell de Mallorca al millor espai informatiu dedicat a la sensibilització en temes socials. Un 2009 memorable que, cert i segur (digau-me optimista), donarà pas a un Nou Any millor per als mitjans de comunicació, per al país, i per un món que necessita, a la fi, bones notícies de bon de veres. Tant de bo.
Manolo Vidal (el primer per l'esquerra) amb els amics del Crepuscle
Acaba la setmana amb el divendres i el programa 462 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 ·en el qual ens visita l’assessor d’empreses MANOLO VIDAL, un bon amic del Crepuscle. En temps de crisi, cert i segur que resulta capital tenir un bon assessor: els empresaris i els treballadors illencs no passen, precisament, per un bon moment. Les illes Balears han liderat un trist rànquing en el mes de novembre: el d’un increment del 10 % del nombre de desocupats, que arriben ja als 90.000. No és que sigui un conhort, però “a tot arreu, se’n fan de bolets, quan plou”: a la ciutat de Girona –la que és reconeguda en moltes enquestes com la que gaudeix d’una millor qualitat de vida– ja han ultrapassat els 6.000 aturats i en el passat estiu patiren una davallada significativa del sector serveis que va perdre, en un any, …462 contractes
…462,precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Mitjan setmana arriba el dimecres i, amb ell, el programa 460 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 ·, en el qual Pere Estelrich entrevistarà JOSEP MARIA LLAURADÓ, professor, escriptor i articulista del Diari de Balears. Entre les seves publicacions s’hi troba Els anys incomplets, una interessant biografia de Nadal Batle. Els seus 12 anys com a rector de la UIB (1982-95) es caracteritzaren pel desenvolupament dels Estatuts universitaris, la defensa de la identitat del país, l’empenta investigadora, l’impuls de les Tecnologies de la Informació, o l’increment significatiu dels convenis i programes amb l’estranger, que no s’han aturat de créixer en els darrers anys. Per ço, els intercanvis propiciats pel Programa Erasmus compten cada cop amb més participants: 530 estudiants –sobretot alemanys i italians– vengueren a la UIB el curs 2008-09, 70 més que l’any anterior en que ja foren …460 “erasmus”
…460,precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Avui arribam al programa 459 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 ·i com cada dimarts parlarem cinc cèntims d’educació, de ciència i televisió, entre DUES VERSIONS del “Take five” que popularitzà el Quartet de Dave Brubeck
LA MARATÓ DE TV3 és una gala solidària que Televisió de Catalunya realitza anualment el diumenge abans de Nadal, des del 1992. El seu objectiu és recaptar fons per dedicar-los a la recerca i divulgació, enguany de les malalties minoritàries. El 1996 es creà la Fundació Marató TV3, que s’encarrega de la gestió dels fons i la tria dels millors projectes científics per al seu finançament. Cada any la temàtica és diferent: les malalties mentals, el dolor crònic, el càncer, la sida o, ara fa 10 anys, els transplantaments d’òrgans; l’objectiu no és sols aconseguir més recursos sinó també augmentar la solidaritat ciutadana. Així, cal remarcar que, en els darrers temps, s’ha registrat un creixement progressiu dels transplantaments de ronyó, fetge, i altres òrgans. En aquest sentit, a Catalunya n’hi ha hagut un notable increment i s’han portat a terme, només en el primer semestre del 2009, …459 transplantaments
459,mira per on, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Comença la setmana d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 · amb el programa 458, en el qual Pere Estelrich entrevistarà HORTÈNSIA BLANCO, historiadora i presidenta de l’Associació d’Amics del Museu Marítim de Mallorca. Un símbol de la seva lluita per a conservar el patrimoni marítim de l’illaés el llaüt Alzina, una embarcació declarada Bé d’Interès Cultural (BIC) construïda als anys ’40 del segle XX i que, després d’esser restaurada, va ser botada novament el juliol del 2008. Les seves mides són 2,8 m de màniga per 8,5 m d’eslora; res a veure amb el buc petrolier Knock Nevis, el vaixell més gran del món, tan llarg com altes són les Torres Petronas de Kuala Lumpur, i que compta amb …458 metres d’eslora
Demà diumenge, 6 de desembre, és el dia. Sí, ja sé que alguns bons amics meus odien les versions i, sobretot, aquelles versions que semblen “entrades amb calçador” en un disc d’homenatge a alguna patum de la indústria discogràfica. Però això és diferent. Demà és el dia. El dia d’arribar a la solidaritat, per mitjà de les versions: el Disc de La Marató de TV3 es posarà a la venda (a un preu molt assequible i per a una bona causa: 9 €) amb La Vanguardia, El Periódico, Sport, Mundo Deportivo (i altres diaris catalans que no ens arriben tan fàcilment a les illes Balears com El Punt, el Diari de Tarragona, Diari de Girona, la Mañana de Lleida, Segre i Regió 7).
En aquest blog ja parlàrem fa dotze mesos del que significa La Marató i l’edició d’aquest CD, any rere any. Una malaltia minoritària és una malaltia greu, poc freqüent i que afecta un nombre reduït de persones. Es tracta de patologies bastant desconegudes; no és estrany que els afectats se sentin perduts i sovint desesperats: a més d’un tractament, busquen una resposta. Com que hi ha al voltant d’unes 7.000 malalties minoritàries, són moltes les persones que en tenen alguna; a Catalunya hi ha uns 400.000 afectats, una gran minoria, que podrien arribar als 50.000 a les illes Balears.
La Fundació La Marató de TV3 organitzarà més d’un miler d’activitats a tot Catalunya per recaptar fons per a la investigació en aquestes malalties minoritàries. La Marató es farà el pròxim diumenge 13 de desembre, quan centenars d’operadors voluntaris rebran les trucades dels televidents per fer els seus donatius. El telemarató tendrà cinc seus telefòniques i més de 2.800 voluntaris. Les donacions es podran efectuar el mateix 13 de desembre trucant al número 905 11 12 13, i entre l’1 de desembre i el 31 de gener a través de La Caixa i de la pàgina web de La Marató.
Tornant al disc, darrere de la producció musical hi ha la professionalitat de Marc Parrot (que lluny queda El Xaval de la Peca), els germans Toni i Xasqui Ten, i Jordi Cubino. Un any més, han posat la seva creativitat al servei de La Marató. En el disc hi podreu trobar versions al català de grans èxits musicals interpretats per artistes d’estils molt diferents. Un mestissatge que, com La Marató, cerca la suma d’esforços per obtenir el màxim d’ajuda.
Com sempre, hi ha versions que es perdran en l’oblit i altres que, per la seva qualitat o la seva excentricitat, segur que sonaran més vegades en el futur. A mi, les versions que més m’han agradat han estat la que XAZZAR, amb la veu de TXELL SUST, ha fet del Don’t stop de Fleetwood Mac i la de JOSÉ MERCÉ, que fa un No woman, no cry ben alegre (tot són gusts!). També m’han sorprès –gratament– OBK, Pep Sala, Jarabe de Palo i Lucrecia. No m’agrada gaire l’estil de Luis Eduardo Aute, però reconec que poques cançons com Streets de Philadelphia s’aprestaven a un cantant tan “slowly”. El premi a la versió més exòtica està molt disputat, però crec que reinterpretar My Way amb fabiols, tenores i fiscorns té el seu mèrit.
En resum, un bosc disc per a comprar, per a regalar, per a fruir-ne aquests dies de festa. Podeu fer-ne un tast al web de la Marató, en aquesta secció, però… no me sigueu perros, i anau demà diumenge al quiosc: són 9 eurets, i val la pena col·laborar-hi. Per als amants de les versions originals, he afegit al llistat de temes els hipervincles als videos dels intèrprets que les feren populars. Ja sé que algunes comparacions poden resultar odioses, però no sigueu cruels… La causa ho paga!!
Acaba la setmana amb el divendres i el programa 457 d’El crepuscle encén estels· IB3 Ràdio, 21:00 ·en el qual ens visita el filòsof i poeta RICARDO POCHTAR, traductor al castellà de Leopardi (Zibaldone) i Umberto Eco (El nombre de la rosa). Els crims que se succeeixen a una abadia dels Alps italians és investigada per Fra Guillem de Baskerville, un personatge en el que distingim una doble influència: la de Sherlock Holmes (el del ca de Baskerville) i la del filòsof escolàstic Guillem d’Ockham, excomunicat pel papa per alinear-se amb els franciscans més radicals (els “fraticelli”). La seva principal aportació, la “Navalla d’Ockham”, afirma que si un fenomen es pot explicar sense suposar una entitat hipotètica, no cal suposar-ne cap: sempre s’ha d’optar per una explicació amb el menor nombre possible de causes, factors i variables. Aquest comentari sobre la navalla més cèlebre de la Història el trobareu a la Història sobre la Filosofia Occidental…, de Bertrand Russell (aquesta setmana va de Russell), publicada inicialment a Nova York el 1945, a la seva pàgina …457
…457,precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.
Em diuen Tomeu Orell. Som historiador, fa vint anys que em dedic a la docència en el Batxillerat i la Secundària, i sempre m'ha interessat el món de la Comunicació. M'agrada la música (la bona), el cinema (el clàssic), i la televisió (la dolenta); en els últims temps he descobert que m'apassiona la ràdio (sobretot quan el Crepuscle arriba a IB3 Ràdio).
